08/09/2016
Així de clar ha sigut el conseller, quan Isabel Bonig que amb les seues males decisions ha portat al seu poble a la bancarrota, es va proclamar la defensora dels interessos del raval universitari.
Com en tot, per entendre els problemes cal donar una ullada cap enrere. El naixement del barri i el seu creixement, vénen d"una època on l"especulació immobiliària, tenia carta blanca, i aquesta té molts més efectes de què pensem.
El Raval universitari és un barri jove, on dóna gust viure, però molta d"aquesta joventut va arribar fugint dels seus barris on no podia adquirir un habitatge, mentre el centre de Castelló anava perdent als joves, la perifèria de Castelló creixia i no sempre de la millor manera. En volta de créixer com una taca d"oli, de manera homogènia, la ciutat creixia sense que els diferents barris o inclús illes de cases seguiren un teixit continu.
Per si això no fóra poc, es pensava més en com podien fer diners que en les famílies que hi viurien i les seues necessitats, l"exemple està que el raval universitari, abans va tindre Mercadona, farmàcia i església, que un consultori sanitari. Una falta de terrenys per a dotacions, que dificulten i molt a l"administració crear les infraestructures bàsiques per l"estat del benestar, i la falta de planificació i de visió de futur d"aquells governants és el principal motiu de les dues principals reivindicacions del barri, la necessitat d"un centre de salut i d"altra escola.
El temps passa i el barri creix, s"ompli de gent jove, obrin comerços i milloren les connexions amb el centre de la ciutat, el parc al costat del riu i el veïnat fa que siga un lloc on abellisca viure, però el problema persisteix, la mala planificació no desapareixerà i l"homogeneïtat en l"edat de tots els seus veïns sempre serà un handicap.
Arribats a aquest punt s"afegeix el fet que el nou govern ha fet una aposta decidida per la qualitat educativa i això passa perquè els alumnes tinguen una atenció més personalitzada, ficant el màxim d"alumnes en 23 per aula. I en barris amb tants xiquets això es nota.
I arribats a aquest punt és quan els polítics hem de donar una solució. Evidentment per qualsevol lector, ni el problema ha caigut del cel, ni la solució serà d"un dia per altre. El nostre compromís amb el barri és molt gran i mentre uns segueixen venent fum, nosaltres busquem solucions als problemes que altres han generat. Cap solució serà satisfactòria, però els recursos públics són escassos i limitats, i la mala planificació fica al barri en una situació de desavantatge, per aconseguir les infraestructures que volen.
Ignasi Garcia, portaveu Compromís per Castelló
Pots llegir aquest i més articles al nostre web Compromís per Castelló
