El Palau Municipal

Ayuntamiento_p.jpg
  • Ayuntament de Castelló.
  • Plaça Major, 1.
  • C.P. 12001
  • Castelló.
  • Mapa Localización

HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES.

Conquerit en l'estiu de 1233 el Castell (el qual després serà anomenat ?Castell Vell") i el seu poblat annex, una carta de població donada en 1239 pel comte Nuño Sancho de Provenza autoritza a traslladar el nucli de població a la plana, cosa que no es va dur a efecte aleshores. És l'autorització real de Jaume I el Conqueridor en 1251 la qual es fa efectiva en un trasllat que va lligat al naixement de la nova vila de Castelló de la Plana, el tercer dissabte de quaresma de l'any 1252.

En els primers anys de vida en la plana, la nova vila no va gaudir del privilegi de tindre autogovern (és a dir, municipi) ja que era regida pels batlles, representants del senyor feudal de torn. És el rei Pere III d'Aragó (fill i successor de Jaume I) el qual, en concedir el 7 de febrer de 1284 l'extensió a Castelló dels privilegis que gaudia València en matèria municipal, autoritza la creació d'aquesta institució en la nostra vila.

L'organització municipal que naix a Castelló a finals del segle XIII, es manté sense molts retocs fins finals del segle XVIII.

És a dir, al llarg del període foral, fins que després de la batalla d?Almansa en la guerra de Successió (1707) són abolits els Furs del Regne de València i s'imposa la legislació castellana pel decret de Nova Planta.

El municipi foral a Castelló estava constituït pel ?Consell? format per 36 consellers, i els anomenats ?oficis?. Entre estos destacaven els quatre jurats, executors dels acords conciliars. Però tenien també importants i especialitzades comeses altres oficis com el ?mustacaf" (encarregat dels pesos i mesures, vigilància del mercat, neteja i policia urbana, etc); el ?sindich" (clavari o tresorer); el ?sequier" que administrava la jurisdicció municipal sobre les aigües de reg; el "sagristà" administrador de les obres de l'església de Santa Maria; ?l?escrivà dels jurats" que redactava les actes de les sessions; etc.

Cal destacar que l'Arxiu Municipal de Castelló conserva, en diverses i molt completes sèries, la documentació originada pel nostre municipi des de l'Edat mitjana fins l'actualitat. El més antic llibre d'actes de sessions municipals és de 1374.

NOU PALAU MUNICIPAL.

A la fi del segle XVII el vell palau es trobava en estat ruïnós, per la qual cosa el consell va decidir construir un de nou en la Plaça Major, enfront de l'església de Santa Maria, ocupant part del vell cementeri de la vila. Les obres es van realitzar entre els anys 1689 i 1716, sota la direcció de Melcior Serrano i segons plànols del mestre Gil Torralba. Recentment, ocupant el solar de les Cases de les Ànimes en l'altre costat de la plaça, es va alçar l?altre edifici per a albergar oficines municipals.

El bell edifici del nostre Ajuntament ha estat descrit amb aquestes paraules: "Amb cert llenguatge classicista d'inspiració italianitzant i una arquitectura sense ornaments, equilibrat en el seu joc de masses, però no monòtona, organitza l'alçada de la seva façana en tres altures ben diferenciades pels entaulaments correguts que les separen. Té en la part baixa un porxo amb set arcs -cinc al capdavant i dos laterals- que carreguen sobre gruixudes pilastres corínties que suporten l?entaulament llis; es caracteritza per la disposició de tres balconades -la central correguda- amb obertures coronades per frontispicis circulars i triangulars.

El pis superior, separat dels anteriors per cornisa volada, continua la divisió vertical amb l'ús de pilastres corínties, les quals suporten també entaulament llis. Un total de cinc balconades senzilles -en origen finestres- s'obren a la plaça. L'edifici es remata amb un ampit abalustrat, ja que han desaparegut dos incipients torretes en ambdós extrems de la façana, de les quals només es va alçar el primer cos".

PALAU COMÚ.

La seu de la institució municipal o ?Palau Comú? va estar situada a la Plaça de l?Herba, fent cantonada amb els carrers de Cavallers i d?Ausiàs March. Un primer local de reduïdes dimensions va ser ampliat amb l?ajuda econòmica del rei En Jaume II i la d?unes donacions de cases fetes per part d?En Pere IV el Cerimoniós en 1339. Este palau municipal tenia un menut pati al qual en 1410 es plantaren uns tarongers.

Obres portades a terme en 1485 van donar a l?edifici un aspecte noble amb una entrada porticada, vestíbul cobert de volta, sales pavimentades de rajola, ?arcs estintolats amb cadirat i finestres de coronella amb columnates, capitell i llindes trilobades", segons Traver Tomàs.