05/10/2016
La setmana passada va haver-hi plenari a l"ajuntament. I va haver-hi dos moments que necessiten mirar-los de prop i rascar més enllà de l"esbroncada i la vehemència, perquè tenen molt de suc, i per desgràcia, sovint el to en la discussió ens fa perdre el fons del debat, de fet alguns utilitzen la bronca com estratègia per embrutar el debat i diluir responsabilitats. Si tots cridem, és més fàcil colar la cançoneta que tots són iguals, i clar, com "mal de muchos, consuelo de tontos", no hi ha res a fer, cap alternativa i ens heu de seguir votant.
En un dels moments abans mencionats, la portaveu del PP, Begoña Carrasco, saltant-se el reglament a la "torera", va utilitzar l"últim torn per fer un discurs polític, en un espai on no podia haver-hi debat. Tot molt democràtic. Més enllà de les formes tramposes, convide els lectors a entrar al blog de Drosi del Raval per buscar l"article de divendres trenta de setembre, on està ben explicat a què juga Begoña.
L"altre va ser quan la regidora de Compromís, Verònica Ruiz va detallar com durant el govern del Partit Popular, es va perdre el patrimoni de totes i tots els castellonencs, fins a 45 obres del catàleg artístic municipal desaparegudes i desenes d"obres adquirides sense cap control i que no consten a l"inventari. A més de la situació va explicar la nul·la col·laboració per part dels anteriors regidors de patrimoni i cultura, els senyors Junjo Perez Macian i Vicent Sales. Davant la demolidora realitat que ha deixat la gestió dels populars, el senyor Sales va demanar la paraula per al·lusions, i sense despentinar-se va al·legar, que a ells ningú els ha cridat ni els ha preguntat. Ací podríem fer tota una teoria, si ha de ser l"equip de govern el que cride o per responsabilitat política quan t"assabentes que durant el teu govern es va perdre el patrimoni municipal acudeixes a ajudar a trobar-lo i donar la cara, com per exemple va fer el popular, Miguel Angel Mulet, regidor de cultura abans de Sales. Però no, no entrarem en un debat absurd sobre qui ha de cridar a qui, sols reproduiré textualment el comunicat que el Partit Popular va emetre l"u d"agost del 2016. I diu: "sorprende que hayamos estado colaborando juntos el anterior y el nuevo equipo de gobierno en esta cuestión y ahora el bipartito intente aprovechar políticamente en su favor esta cuestión".
I arribats a aquest punt és quan el títol d"aquest article pren sentit, en què quedem, senyor Sales? Van estar col·laborant estretament amb el govern, com diu el seu comunicat, o ningú els va cridar? Més enllà de què la seua contradicció és la constatació que menteixen, el problema és més greu. És el cinisme amb què per defensar-se davant d"una realitat inqüestionable, en volta d"assumir les responsabilitats i respondre de manera honrada, es prefereix el discurs amb mitges veritats per caldejar l"ambient, i distraure al ciutadà. Tota una declaració de principis de com es vol fer oposició. Però per desgràcia aquest tema, el del patrimoni desaparegut és massa importat per perdre"s en les males arts polítiques del Partit Popular, hi ha moments que cal tindre"n altura de mires, així que ho torne a preguntar, senyor Sales, en què quedem? En les mentides en forma de comunicat, o en la col·laboració, Castelló té dret a saber la veritat, siguen honrats.
Ignasi Garcia Felip, Portaveu de Compromís per Castelló
Pots llegir aquest i més articles al nostre web Compromís per Castelló
