Conquerit en l'estiu de 1233 el Castell (el qual després serà anomenat ?Castell Vell") i el seu poblat annex, una carta de població donada en 1239 pel comte Nuño Sancho de Provenza autoritza a traslladar el nucli de població a la plana, cosa que no es va dur a efecte aleshores. És l'autorització real de Jaume I el Conqueridor en 1251 la qual es fa efectiva en un trasllat que va lligat al naixement de la nova vila de Castelló de la Plana, el tercer dissabte de quaresma de l'any 1252.

En els primers anys de vida en la plana, la nova vila no va gaudir del privilegi de tindre autogovern (és a dir, municipi) ja que era regida pels batlles, representants del senyor feudal de torn. És el rei Pere III d'Aragó (fill i successor de Jaume I) el qual, en concedir el 7 de febrer de 1284 l'extensió a Castelló dels privilegis que gaudia València en matèria municipal, autoritza la creació d'aquesta institució en la nostra vila.

L'organització municipal que naix a Castelló a finals del segle XIII, es manté sense molts retocs fins finals del segle XVIII.

És a dir, al llarg del període foral, fins que després de la batalla d?Almansa en la guerra de Successió (1707) són abolits els Furs del Regne de València i s'imposa la legislació castellana pel decret de Nova Planta.

El municipi foral a Castelló estava constituït pel ?Consell? format per 36 consellers, i els anomenats ?oficis?. Entre estos destacaven els quatre jurats, executors dels acords conciliars. Però tenien també importants i especialitzades comeses altres oficis com el ?mustacaf" (encarregat dels pesos i mesures, vigilància del mercat, neteja i policia urbana, etc); el ?sindich" (clavari o tresorer); el ?sequier" que administrava la jurisdicció municipal sobre les aigües de reg; el "sagristà" administrador de les obres de l'església de Santa Maria; ?l?escrivà dels jurats" que redactava les actes de les sessions; etc.

Cal destacar que l'Arxiu Municipal de Castelló conserva, en diverses i molt completes sèries, la documentació originada pel nostre municipi des de l'Edat mitjana fins l'actualitat. El més antic llibre d'actes de sessions municipals és de 1374.