11/03/2016
Ahora que mañana hará una semana que comenzaron las fiestas de la Magdalena, os recomendamos el artículo de nuestra concejala, Vero Ruiz:
"Explica la llegenda que els habitants del Castell Vell van disposar la seua baixada a la terra fèrtil, a la plana, una vesprada en voltant al tercer diumenge de Quaresma.
Ho van fer de nit, penjant fanals als gaiatos; van lligar als xiquets amb cordes als seus gaiatos perquè no es perden durant el camí, i per a menjar van agafar rotllos penjant-los al voltant dels seus colls.
Els antics habitants del Castell es van trobar al mig de la nit amb una forta tempesta, per això van collir les canyes que es trobaven al camí, havien de sortejar els forts torrents d"aigua.
I van passar la nit a la intempèrie, a la zona del que ara seria l"ermita de Sant Roc de Canet.
L"endemà van arribar a la plana després de sortejar, gràcies a les canyes, al riu Sec, que anava de gom a gom per les pluges de la nit.
Per això van batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenvoluparien la seva nova vida.
Així doncs, a les nostres festes assumim el repte de commemorar els nostres orígens. I any rere any ho fem amb una sèrie d"actes tradicionals com la Romeria de les Canyes, epicentre de les festes on els castellonencs i castellonenques en reafirmem com a poble, el Pregó (prompte Bé d"Interés Cultural, gràcies a la feina de Compromís), la Desfilada de Gaiates, … Durant 9 dies de llegenda, tradició i història es fonen a la nostra terra.
I al costat de les manifestacions tradicionals, s"afegeixen un gran mosaic d"actes lúdics, festes populars fetes per totes i tots per a veïns i forasters; s"ompli la ciutat sencera de gent al carrer per tal de gaudir dels concerts, de les gaiates, dels espectacles pirotècnics, de les bandes, del circ, del teatre, dels mesons, dels carros, de les fires, de l"alegria i germanor que sempre ens dóna la festa.
Comissions de gaites, colles, tots els ens vinculats a la festa han treballat de valent durant tot l"any perquè siguen unes festes úniques, màgiques, inoblidables.
Esforç i il·lusió de centenars de persones que es plasmen en nou dies intensos de festa al carrer, des del matí a la matinada; persones que són mereixedores de tot el nostre respecte i admiració per fer possible estos meravellosos nou dies, on els de casa i forasters, gaudim de les millors festes del món.
Unes festes populars on conviuen tradicions i innovació, sempre mirant al futur tenint presents les nostres arrels, mostrant que som un gran poble, poble valent i treballador, amant de les seues tradicions, les que ens donen identitat, i obert a nous reptes.
Un poble acollidor, un poble que sap divertir-se i deixar, encara que siga durant uns dies, les diferències de banda.
I és que les festes és el que tenen, tothom ix al carrer a divertir-se, està feliç, no és moment ni de gresca ni de polèmiques, no és moment d"enfrontament polític ni de provocacions, és moment de compartir una voluntat comuna, gaudir i desitjar que, any rere any, siguen sempre les millors.
Ja ho va cantar Serrat quan el seu barri es vestia també de festa, a aquella cançó era durant una nit, ací durant nou dies, però Joan Manuel ens deia que són dies d"oblidar que "cada uno es cada cual"."
