Informació
Partida de la Magdalena. Excm.
Ajuntament de Castelló.
En 1252 es funda la nova ciutat de Castelló. A partir d'aquell moment el Castell de la Magdalena, conegut en la documentació medieval com el Castell Vell, donades les condicions de precarietat i abandó en què va quedar sumit, inicia el despoblament i comença a arruïnar-se. Tan sols quedaria en peu la seua antiga capella, dedicada ja possiblement a Santa Maria Magdalena, on arribarien les processons de penitència i rogatives des de la població.
La primera referència documental a una processó de penitència que arriba fins l'ermita del Castell Vell és de 1375. La Ciutat es trobava afectada per una epidèmia de pesta negra. És l'única notícia, localitzada en els arxius, sobre esta antiga i primera ermita de la Magdalena. D'ella res s'ha conservat, ni tan sols el record del lloc de la seua ubicació.
Anys més tard, en 1451 un frare del Monestir de Santes Creus, conegut popularment pels castellonencs com el frare barbut i de nom real Antoni, inicia la construcció de l'actual ermita de la Magdalena, en un lloc diferent de l'anterior i aprofitant una antiga cisterna de grans proporcions excavada en la roca. Estructurada en dos naus paral·leles, separades per arcs molt rudimentaris i coberta amb volta de canó, el religiós va dedicar sengles altars, tant a la Magdalena com a Sant Bernat de Claraval, el fundador de la seua orde monàstica. El justícia, jurats i prohoms de Castelló, sol·liciten a l'Arquebisbe de Tarragona que atorgue indulgències a quants contribuïsquen en la construcció del nou ermitori.
Entre 1455 que es construïx el pòrtic i 1590, l'ermita experimenta obres de reforma i ampliació. Es dota el seu altar major d'un retaule de fusta, reedificant-se les cavallerisses per al servei dels pelegrins. L'ermitori, com a meta de rogatives i pelegrinatges durant l'edat mitjana i encara amb posterioritat, disposava de cuines, menjador, cisternes i hostal, que deligentemente reconstruïa i reformava el Consell Municipal, propietari de la casa i ermita de Santa Magdalena.
En 1745 l'ermita es troba en estat de pràctica ruïna i l'Ajuntament acorda suspendre temporalment la Romeria des de la Ciutat. Quatre anys més tard, una vegada reconstruïda, es recupera la Romeria anual, ara en commemoració de la fundació de Castelló.
L 'edifici adopta la seua configuració actual a partir de 1758 quan el mestre d'obres Vicente Pellicer reconstruïx tot el conjunt. Amb motiu del VII Centenari de la fundació de la Ciutat, en 1952, es realitzen obres en l'emitorio, i entre 1988-1989 es consoliden parcialment les ruïnes del Castell Vell i es restauren els murs exteriors de l'edifici.
El seu altar major apareix presidit per una pintura sobre taula, imitant ceràmica, realitzada per Juan Bautista Porcar Ripollés en 1940.
FESTES:
Març.
Tercer diumenge de Quaresma.Romeria de les Canyes des de l'Església Catedral de Santa Maria. Cantells rituals i Cant dels Gojos. Repartiment de rotllos. Balls populars. Concerts. Retorn nocturn amb desfilada de la Confraria de la Purísima Sang de Jesús, Col·legi Apostòlic, Corporació Municipal.
Ens festers i Gaiates (monuments representatius de la ciutat).