Agost és un mes de vacances per a molts afortunats, en el qual es pot tindre un poc més de temps per a observar les estreles i l'esplendorosa Via Làctia que en aquest mes, a l'inici de la nit, la podem veure en el zenit. També és època de centenars d'estreles fugaces, sent un mes molt atractiu per a disfrutar de l'astronomia. A continuació, us explicarem les millors coses que es poden observar en el cel d'aquest mes estival.

Mapa del cel d'Agost

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis d'Agost a mitjanit (les 22h T.U.), a meitat de mes a les 23h (21h T.U.) i finals de mes a les 22h (20h T.U). En ella NO estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons de l'astre de què es tracte.

​​​​​​Per a una carta especifica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel d'Agost de 2024

Agost és un mes màgic per als amants de l'astronomia. Les càlides nits d'estiu ofereixen cels buidats i l'oportunitat perfecta per a explorar algunes de les constel·lacions més curioses del firmament. A mesura que el sol es posa i el crepuscle es dissipa, en llocs sense contaminació lumínica, el cel nocturn es revela en tota la seua esplendor, amb un desplegament d'estreles i constel·lacions que conviden a la seua observació.

Una de les protagonistes del cel d'agost és la constel·lació de Sagitari, l'Arquer. Situada en una regió rica en objectes celestes, Sagitari és com una finestra oberta al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. Des de llocs amb poca contaminació lumínica, podem observar la densa banda d'estreles que conforma el nucli galàctic. Dins de Sagitari es troben objectes molt interessants com la Nebulosa de la Llacuna (M8), un viver estel·lar brillant i colorit, i la Nebulosa Trífida (M20), famosa per les seues divisions fosques i el seu esplèndid color rosat.

Just a l'oest de Sagitari ens trobem amb Escorpió, una de les constel·lacions més distintives i fàcilment recognoscibles. Amb la seua forma corbada que recorda a un escorpí, aquesta constel·lació alberga a Antares, una estrella rogenca i una de les més brillants del cel nocturn. En explorar Escorpió, podem trobar cúmuls estel·lars com M4 i M7, vertaders tresors celestes visibles amb prismàtics o un xicotets telescopis.

Cap al nord-est, la constel·lació de l'Àguila domina el cel. La seua estrela principal, Altair, és una de les tres estreles que formen el famós Triangle d'Estiu, juntament amb Vega en la constel·lació de Lira i Deneb en la constel·lació de Cigne. Altair és una estrela brillant i pròxima que, juntament amb les altres estreles del Triangle d'Estiu, és un excel·lent punt de partida per a orientar-se en el cel estival. Àguila també és llar de cúmuls globulars i nebuloses menys conegudes però igualment fascinants.

Lira, encara que xicoteta, és una constel·lació rica en història i objectes celestes. L'estrela Vega no sols és una de les més brillants, sinó que també ha sigut crucial en la navegació i en la mitologia de diverses cultures. Dins de Lira es troba la Nebulosa de l'Anell (M57), una nebulosa planetària que apareix com un xicotet anell en el cel, resultat d'una estrela moribunda expulsant les seues capes exteriors.

Cygnus, el Cigne, desplega les seues ales en la Via Làctia, formant la impressionant Creu del Nord. Deneb, la seua estrela més brillant, també és part del Triangle d'Estiu i és una de les estreles més lluminoses conegudes. Cygnus és un camp estel·lar especialment ric, amb la Nebulosa del Vel, restes d'una antiga supernova, i el cúmul estel·lar M39, que es pot veure a simple vista en cels foscos.

Més a l'oest es troba Hèrcules, una constel·lació que representa al llegendari heroi mitològic. Encara que no és tan brillant com les anteriors, és llar d'un dels cúmuls globulars més impressionants del cel, M13, una agrupació de centenars de milers d'estreles que es poden resoldre en detalls fascinants amb un telescopi mitjà.

Finalment, però no menys important, està Ofiuco, "el portador de la serp", situat prop d'Escorpió i Sagitari. Ofiuco és una constel·lació extensa i menys coneguda, però conté molts cúmuls globulars com M10 i M12, que són vertaderes meravelles del cel.

Des del planetari estem realitzant observacions astronòmiques els dimecres a les 22h30, gratuïtes i sense inscripció prèvia, pots informar-te en la nostra web sobre aquests esdeveniments.


Observació de planetes a primera vista

Començant al capvespre, Mercuri farà una breu aparició prop de l'horitzó occidental. Encara que és un dels planetes més difícils d'observar a causa de la seua proximitat al Sol, aquells que tinguen una vista buidada cap a l'oest podran albirar-lo en els últims dies d'agost, durant l'alba. La seua lluentor tènue requerirà un cel clar i un horitzó sense obstacles.

Venus, el brillant estel de l'alba, serà visible en les primeres hores del crepuscle vespertí. Durant tot el mes, aquest resplendent planeta s'elevarà abans del començar el dia, dominant l'horitzó oriental amb la seua lluminositat inconfusible. Per als matiners, Venus oferirà una vista espectacular, brillant intensament en el cel de la matinada.

Mart també serà present en els matins d'agost, encara que la seua aparició serà més discreta. A la fi de mes, el planeta roig es podrà observar molt baix en l'horitzó oriental, poc abans de l'alba. La seua característica lluentor vermellosa serà un desafiament per als observadors, però amb cels buidats i l'ajuda de binoculars, Mart es deixarà veure.

Júpiter, el gegant del sistema solar, serà un dels principals protagonistes del cel nocturn. Aquest colossal planeta se situarà en la constel·lació d'Àries i serà visible durant tota la nit. Encara que es podrà observar a simple vista, els detalls de les seues bandes nuvoloses i les seues llunes seran revelats amb major claredat a través d'un telescopi. La millor vista de Júpiter s'aconseguirà després de mitjanit, quan abast el seu punt més alt en el cel.

Saturn, amb els seus icònics anells, també adornarà el cel d'agost. Visible des del vespre fins a l'alba, Saturn se situarà en la constel·lació d'Aquari. Aquest planeta és una joia per a qualsevol observador, i un telescopi revelarà els seus magnífics anells, que continuen fascinant tant a astrònoms aficionats com a professionals.

Urà i Neptú, els gegants gelats, completaran la desfilada planetària. Urà serà observable des de la mitjanit fins a l'alba en la constel·lació d'Àries. Encara que és visible a simple vista sota condicions excepcionals, un xicotet telescopi o binoculars faran més fàcil la seua localització. Neptú, el planeta més distant del sistema solar, es trobarà en la constel·lació de Peixos. Aquest planeta només és visible amb telescopis, però per als quals aconseguisquen localitzar-ho, Neptú oferirà una vista impressionant, destacant-se amb el seu to blavós.

​​​​​Fases de la Lluna

· 04 d'agost: Lluna nova
· 12 d'agost: Quart creixent
· 19 d'agost: Lluna plena
· 26 d'agost: Quart minvant

Recorda que la millor observació del cel és durant la Lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).

Pluges de meteors:

En aquest mes hi ha una pluja espectacular, les Perseids, també conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, són una de les pluges de meteors més populars i visibles de l'any, i aquest any 2024 no defraudaran en absolut ja que a més quasi no tindrem la molèstia de la Lluna, perquè s'ocultarà a les dotze de la nit.

La seua activitat màxima sol ocórrer al voltant de l'11 al 12 d'agost, encara que algunes meteors es poden observar des de finals de juliol fins a finals d'agost. El dia del màxim poden veure's entorn als 100 meteors per hora, en condicions ideals.

Les Perseids s'originen a partir de les restes del cometa Swift-Tuttle. Cada vegada que aquest cometa passa prop del Sol en la seua òrbita cada 133 anys, deixa un deixant de pols i enderrocs en el seu camí. Quan la Terra travessa aquest deixant, les partícules de pols ingressen a la nostra atmosfera i es cremen, creant els impressionants meteors que veiem des de la Terra.

El radiant, punt en el cel des d'on semblen originar-se els meteors de les Perseids, es troba en la constel·lació de Perseu, d'ací el seu nom. No obstant això, no és necessari mirar directament cap al radiant per a gaudir de l'espectacle, ja que els meteors poden aparéixer en qualsevol part del cel.

Punt radiant de les perseides en la constel·lació de Perseu, per a trobar la constel·lació és senzill buscant la constel·lació de Cassiopea (en forma de w). Crèdits imatge: Sky & Telescope

Per a observar els Perseids de manera òptima, és recomanable buscar un lloc fosc allunyat de la contaminació lumínica de les ciutats. Les hores més propícies per a la seua observació solen ser després de la mitjanit i abans del començar el dia, quan la part de la Terra en la qual ens trobem s'enfronta directament al deixant de pols.

​​Cometes visibles

​​​​​​​No hi ha cometes visibles a simple vista ni al límit de la visió a primera vista i que es puguen localitzar amb prismàtics senzills. Amb telescopis podrem observar tres cometes que seran relativament brillants i observables amb telescopis. El més brillant serà el cometa C/2021 T4 (Lemmon), un poc més febles seran els cometes C/2023 E1 (Atles) i 103P/Hartley. Per a aquelles persones que estiguen interessades en la localització de cometes febles amb instruments òptics els remetem als enllaços adjunts de pàgines web especialitzades.
 

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a l'observació solar 100% segura en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (EIXA&NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats

    Nasa en castellà: www.lanasa.net

    Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain

    Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/

    Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

    Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés):     astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

    Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

    Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

    Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

    Blog de l'astrònom aficionat valencià, José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

    ​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html