"JO TAMBÉ VULL UN PORCAR"

Article d'opinió de Javier Peris, ex regidor Grup Municipal Socialista Ajuntament Castelló.

En el saló de la meua casa ja he fet lloc. He llevats pòsters i litografies barates i vaig a demanar-li al regidor de torn que redecore la meua casa de nou amb obres d'art autèntiques, d'artistes de renom, d'aqueixes peces úniques que ja no es troben tan fàcilment. La meua casa va a quedar que fluixeges. Les meues amistats em van a donar l'enhorabona i van a quedar sorpreses quan descobrisquen el preu taxat d'algunes d'elles: zero euros. Els sembla bonica aqueixa grotesca situació?

L'ajuntament de la capital castellonenca ha estat actuant com a marxant d'art. Mig centenar d'obres, de quadres, escultures, monedes commemoratives, tot açò de gran valor material i patrimonial, s'han esfumat de vitrines, magatzems municipals i diferents dependències, mentre han aparegut prop de tres-centes més. Un inventari ordenat des de la delegació de Cultura i esbrinaments posteriors de la Policia Local han posat al descobert el descontrol en la custòdia d'aqueixos béns, la falta de rigor en la seua tutela i la possible comissió de delictes de furt i malversació. Gràcies a aquest inventari s'han aconseguit descobrir el parador d'algunes d'aqueixes peces desubicades, però encara falten moltes i açò no es pot consentir, és inadmissible.

Falta saber on es troben les obres d'art restants. Aquesta desídia, aquest despropòsit, atribuïble a anteriors equips de govern, és un trist símil de com hem sigut governats en aquesta ciutat. A ningú se li ocorre portar-se una figureta, exposada en l'aparador de casa d'un amic, o despenjar un quadre del saló, mentre el seu amo ens prepara unes pizzes al forn. És aberrant la indolència i l'apatia amb la qual es manejaven els anteriors gestors dels assumptes municipals. Descurar el patrimoni públic és arruïnar la imatge de confiança dels veïns de Castelló envers els seus governants.

Des que forme part com a regidor del Grup Municipal Socialista, sempre es va votar en contra de l'aprovació de l'inventari municipal, que era proposat i aprovat pel PP, complint així amb la legislació corresponent. L'explicació, que vaig oferir en el ple com a ponent en aqueixa qüestió, era que ens constava "que hi ha escultures que ningú sap on es localitzen, com el cas d'una escultura de Pepe Romero donada a la ciutat en 1987, el bust d'un fill predilecte de Castelló, objectes com unes claus d'or que es lliuren cada any als Reis Mags, donades per un veí sense inventariar o mobles que desapareixen, coincidint amb alguna jubilació". D'aqueixa forma em vaig expressar en aquella sessió plenària. Tot feia olor molt mal des de feia temps.

Aquella intervenció també oferia solucions urgents al caos imperant per tanta negligència: "Creiem convenient realitzar de forma urgent una auditoria interna que reflectisca la realitat patrimonial, en la qual es fotografien, es localitzen i s'etiqueten, de nou tots els béns mobles i immobles, i, especialment, els objectes històrics, artístics o valuosos perquè siguen exposats en la web municipal, com es fa en altres ciutats. A més s'haurien de realitzar exposicions públiques periòdiques de caràcter temàtic perquè tots els veïns coneguen el seu ric patrimoni municipal de primera mà".

Llavors ni cas. No es van donar per al·ludits. Esperem que ara que el tema ha arribat a la fiscalia assumisquen la seua responsabilitat, recapaciten, demanen perdó i ajuden en la mesura que siga possible a solucionar el misteri de les obres d'art desaparegudes. En una altra sessió del ple, vam tornar a insistir en el tema. Aquell dia, la meua intervenció, en nom del grup socialista, es tancava amb una acusació directa: "Vostès no han fet gens de res. Han fet oïdes sordes i no han justificat la seua desaparició. Per tant no anem a ser còmplices de la seua falta de rigor i transparència amb el patrimoni de tots els veïns, per açò han tingut el nostre vot negatiu. Espere que la pròxima Corporació", concloïa, "siga la de l'Ajuntament de cristall que defense el nostre patrimoni com deu ser". Segons sembla el PP no es va voler donar per assabentat; pel que sembla els era igual. A nosaltres, no. Ara, gràcies a les regidories de Cultura i de Seguretat Ciutadana, al nou equip de govern de l'alcaldessa Amparo Marco, hem pogut conèixer l'abast real d'aqueix atropellament cultural a tots els castellonencs.