08/08/2016
La regidora de Salut Pública, Mary Carmen Ribera, anima els castellonencs a "sumar-se a la lluita contra el mosquit tigre".
L'esplanada del Casal Jove del Grau acull aquest divendres la segona sessió del programa de voluntariat per a conèixer quines espècies de rates penades viuen en el nostre entorn i construir refugis per a aquests mamífers amenaçats dins del primer Pla biològic de lluita contra el mosquit tigre impulsat per l'Ajuntament de Castelló. La Regidoria de Salut Pública i la Fundació Limne realitzaran un nou taller el divendres 12 d'agost a les 19.00 a l'esplanada del Casal Jove amb l'objectiu de fomentar "la lluita biològica i la recuperació de l'espècie".
La regidora de Salut Pública, Mary Carmen Ribera, ha animat els castellonencs a "sumar-se a la lluita contra el mosquit tigre" participant en aquest segon taller després del celebrat en juliol al Planetari. En aquesta jornada divulgativa, la Fundació Limne mostra, de manera didàctica, mostrarà com s'estudien les poblacions d'un dels grups de mamífers més amenaçats de la Comunitat Valenciana: les rates penades.
Es tracta, en efecte, d'un grup d'animals poc conegut, entre els quals es troben algunes espècies en perill d'extinció, com Myotis capaccinii. "Els quiròpters, malgrat gaudir d'una injustificada mala fama, són una peça clau en la gestió dels ecosistemes mediterranis, sent especialment destacable el seu paper en el control d'insectes i plagues: la capacitat depredadora de cada ratapinyada s'ha arribat a situar en els 3.000 insectes/nit, per la qual cosa protegir-los pot resultar d'especial interès en zones de cultiu agrícola i arrosser", segons explica Sales Tomás, directora de la Fundació Limne.
Precisament, aquesta faceta de voraços consumidors d'insectes va ser la que més va cridar l'atenció als assistents en el primer taller celebrat al Planetari. Les rates penades són, per tant, molt beneficioses sobre el control de plagues que danyen els cultius, així com sobre els molests mosquits i mosques negres, tan abundants en aquesta època.
La regidora Mary Carmen Ribera ha recordat que la col•locació de refugis de ratapinyades complementa els tractaments biocides que l'Ajuntament de Castelló duu a terme per a lluitar contra mosquits i suposa una manera innovadora d'involucrar a la ciutadania, juntament a la didàctica sobre com evitar la proliferació de mosquits.
Després de la construcció de refugis es realitza un estudi de les ratapinyades de la zona, mitjançant l'ús de detectors d'ultrasons, un aparell que "tradueix" el so inaudible que emeten aquests animals. Com cada espècie "sona" a una freqüència diferent, els voluntaris del projecte poden conèixer amb bastant efectivitat la fauna de ratapinyades que pobla un paratge. Es tracta d'una tècnica no invasiva que permet aglutinar dades de distribució i densitats de les nostres poblacions de rates penades.
Conèixer les espècies i les zones en les quals es mouen serà essencial per a determinar quines mesures són les més idònies per a protegir-les i fomentar la lluita biològica contra plagues i insectes perjudicials.
