17/03/2016
Els grups polítics signants del "Pacte del Grau" decidiren donar suport institucionalment a la concentració que va tindre lloc en la vesprada d'ahir a la plaça Santa Clara en suport als refugiats sirians i en contra de l'acord que negocien la Unió Europea i Turquia.
Aprofitem per deixar-vos ací l'article d'opinió del nostre portaveu local, Ignasi Garcia.
"Nos sobran los motivos."
Segurament la cançó de Sabina que més m'agrada, és una cançó de desamor però crec que s'ajusta al que sentim molta gent aquests dies, i és eixa immensa tristesa de veure a dones i hòmens de totes les edats i condicions, dormint, menjant, malvivint en el fang d'una frontera, fugint de l'horror de la guerra. I els motius ens sobren perquè, entre altres coses, no és nou. Ja en agost vam reaccionar davant els refugiats i arreu del país els municipis es declaraven ciutat refugi; la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, es ficava a la feina i aconseguia un vaixell per dur a 3000 refugiats directament de Grècia cap al País Valencià, però no ha pogut ser i no pot ser-ho pel bloqueig d'un president en funcions indigne, que s'escuda en la comissió europea per intentar amagar la realitat de que ens vam comprometre a rebre 15000 refugiats i sols han vingut 18. Seria per sentir vergonya si el fang, el fred i la pluja no ens trencaren el cor. Però no és l'únic drama, aquest president en funcions manté una llei hipotecaria injusta, que ha dut a centenars de famílies a ser llançades de la seua casa, una llei que tota l'oposició rebutjava encara que no igualment. Ens sobren els motius i els dies passen, són versos de cançons d'amor però reflecteixen la realitat, cada dia que Rajoy aguanta en el càrrec, és un dia més amb la LOMQUE, amb els CIES, amb la llei hipotecaria, amb el bloqueig a l'ajuda als refugiats, amb una reforma laboral que ha creat treballadors pobres, amb un finançament injust, és un dia més de la política de "Luis se fuerte", i davant d'això què fem? Doncs cada dia, ens trobem amb un nou sainet en la política estatal. Sembla que les negociacions van a cop de titular, els temps s'utilitzen dins de l'estratègia política com si no importara que cada dia que passa l'estat espanyol bloquejant la solidaritat s'està enfonsant en el fang de la misèria humana. A més de les declaracions creuades, reunions desconvocades, portaveus desapareguts, negociadors amb el mòbil apagat i fora de cobertura, ja hi ha prou! Realment anem a unes noves eleccions? Què passa, que les votacions del 20D eren de prova i cal repetir-les? Realment no són capaços els representants de la voluntat popular d'arribar a acords? A què esperen a fer fora a Rajoy, a què els refugiats moren de fred, a què la gent deixe d'utilitzar el rodalia davant la seua inoperància, coses totalment diferents però amb un mateix responsable, ens cal un nou govern. Però no, no estan per la feina. Personalment a mi açò m'està cansant, sóc pacient i més en política, les coses porten el seu ritme però açò ja se'n passa. Sembla que les negociacions van a cop de trakking electoral, que importa més les aspiracions de Susana que les famílies, que es pensa més quan li faig l'OPA hostil als "pitufos gruñones", que les polítiques que anem a desenvolupar. I a mi em desespera perquè davant d'açò el president en funcions s'encoratja i ataca, i continua amb la seua estratègia de "tinc el pla ideal que necessita l'estat però no vos el dic, perquè és secret i no l'entendríeu", tot plegat una falta de respecte al parlament i sobretot als milions de ciutadans que ens hem cregut la democràcia com a forma de funcionar. Massa teatre, massa testosterona, massa càlcul electoral i poc, molt poc, de treball, de consciència, de política pensada per les persones. Avui estarem a la plaça Santa Clara, reclamant als governs europeus que no signen amb Turquia un tractat que atenta contra els drets humans però sobretot atenta contra éssers humans, i jo no podré evitar pensar que si tingueren un nou govern, que si en volta de repetir com el "loro" Simancas dos eslògans pensats en les eleccions i les enquestes, estiguérem fent com Compromís i seient a negociar polítiques per les persones, ara el drama d'Indomeni no seria tan gran. Ens sobren els motius per retirar al president en funcions més indigne i llarg de la història de l'estat, els dies passen i no hi ha res etern, tampoc la nostra paciència.
Ignasi Garcia Felip.
Portaveu Local de Compromís per Castelló.
Pots llegir aquest i altres articles al nostre web "Gent amb Valentia"
