27/02/2017
El portaveu del Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de Castelló, Rafa Simó, reflexiona en aquest article d'opinió sobre les noves eines de participació ciutadana impulsades per l'Ajuntament de Castelló per a afavorir l'apoderament de veïns i veïnes en la presa de decisions.
El títol d"aquest article bé podria ser el d"un capítol de la sèrie britànica Black Mirror on s"imagina com afecta o afectarà la tecnologia a les nostres vides. Però no. No van per ací les meues intencions hui. Vull fer referència a la necessitat d"evolucionar, que no revolucionar, la Participació Ciutadana a Castelló.
El nou procediment que s"ha encetat enguany per a l"elecció dels pressupostos participatius des de la regidoria de Participació Ciutadana ha despertat certa polèmica. Així, alguns representats veïnals es queixen que aquest nou procés els fa de menys i encara que a la primera ullada puga paréixer així, crec, honestament, que no ho és. El que es busca és que hi participe més gent, incloses les associacions veïnals que ho venien fent com fins ara però, a més, amb una major necessitat d"involucrar als seus associats.
Els processos nous solen ser traumàtics i despertar certes reticències. Passar del blanc al negre de cop és difícil i haver fet en 2017 un procés de transició també haguera estat una bona opció. Però crec que el canvi era necessari. Millorable, com tot, però necessari. És evident que les bondats del nou model són una realitat: participació directa, instantània i més informació a l"abast de tothom. Però cal ser autocrítics i admetre que hi ha coses que cal polir i millorar de cara als pròxims anys: repartiment entre districtes, bretxa digital, concreció de propostes o temps marcats.
Aquest govern no vol acabar amb els representants veïnals, però entenem que cal adaptar-se al món actual. De la mateixa manera que ara ells són els millors altaveus per a utilitzar l"SMC o informar de les reunions participatives del Pla General, ara cal que adopten nous rols. Gestors municipals i representants veïnals hem d"anar junts, però cal obrir camins que fins ara mai s"havien ni imaginat. Estem obligats a obrir nous camins de participació (més individual, més telemàtica) però sense oblidar la tradicional (representativa i presencial). Revolució, no. Evolució, sí.
