06/02/2017
Rafa Simó, portaveu del Grup Municipal Socialista en l'Ajuntament de Castelló, regidor d'Urbanisme i tinent d'Alcaldia del Grau, reflexiona en aquest article sobre la Marjaleria i el nou urbanisme que es dissenya en el Pla General per a aquesta zona del terme municipal. Un urbanisme en el qual es preserven els valors ambientals, es respecten les edificacions existents i se cerquen solucions a mesures que no generen un impacte irreversible per al territori.
Alguna cosa s"ha fet malament quan s"associa la paraula Marjaleria a conceptes negatius: infraccions urbanístiques, il·legalitat, problemes, etc. Alguna cosa es podria haver millorat del Pla Especial de la Marjaleria aprovat en 2006 ja que no ha resolt els problemes de la zona. De fet, 10 anys més tard, podem dir que ha fracassat, s"esperava que fóra la solució i ha acabat sent part del problema. Preveia una inversió de més de 100 milions d"€ i el desenvolupament de 90 PAIs, xifres hui dia impensables. Es van planejar quasi 3 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable que a més de generar unes expectatives difícilment assolibles han servit per engrossir les arques municipals de manera injusta.
Inversions que mai arribaren perquè es pressupostaven condicionades a venda de patrimoni, el "construeix que després amb la multa se soluciona tot" i el quasi nul control urbanístic no van ajudar a l"ordenament urbanístic de la zona. Això sí, si es preguntava a algun responsable del PP castellonenc sobre els problemes, la culpa sempre era d"uns altres: Generalitat (aleshores també del PP), de l"oposició o del Gecen, entre altres.
Per això en el nou Pla General s"havia d"afrontar la problemàtica. Cal mirar al passat per no tornar a cometre els mateixos errors, però ja és hora de mirar cap al futur. La nostra proposta és simple: eliminar el sòl urbanitzable, permetre poques noves construccions i millorar la qualitat de vida d"aquelles ja existents respectant el territori i el medi ambient. Aquesta urbanització sostenible, per exemple, no contempla una xarxa densa de clavegueram sinó que aposta per sistemes alternatius de depuració. Un model de desenvolupament que necessita la implicació dels veïns. Els marjalers saben millor que ningú del valor de la marjal i estem segurs que amb aquesta proposta es minimitzaran els problemes actuals i es dignificarà la zona, tant des d"un punt de vista residencial com mediambiental. Tal vegada així en el futur aconseguim que el terme marjal s"associe a aspectes positius.
