02/05/2019
El dimarts passat vam viure un dels dies més tristos per a la democràcia a Castelló. El bipartit de dretes (PP i Ciutadans) va abandonar el ple i va fugir del debat del Pla General. Prefereixen un PGOU anul·lat per la Justícia fa 11 anys que un nou model de ciutat sostenible, participatiu, defensor del territori, allunyat de l'especulació i amb visió de futur. Personalment crec que és un acte antidemocràtic perquè nega el debat i s'entrega al 'postureo', la rebequeria i la foto fàcil. En democràcia, si no estàs d'acord amb les polítiques de la majoria legitimada per la ciutadania exposes els teus arguments i intentes convéncer. No eres el xiquet que agafa la seua pilota i s'acaba el partit.
Puc arribar a entendre l'actitud del PP. Dolguts pel resultat electoral del 28A, sense res que els tape les vergonyes dels seus daltabaixos urbanístics del passat i amb el seu major currant en matèria urbanística d'aquest mandat, el senyor Feliu, en la rampa d'eixida no semblen les millors condicions per a afrontar un debat de tal calat. Però això de Ciutadans és difícil d'entendre (i ja van unes quantes). Fer seguidisme a Begoña Carrasco i no dir ni mu és, com a mínim, una estratègia de dubtosa utilitat.
Nosaltres hem fet un procés participatiu sobre planejament urbanístic mai vist en aquesta ciutat (on la dreta no ha volgut participar). Això significa acontentar a tots? No. La participació no és donar el que tots els ciutadans demanen. Consisteix a escoltar, compatibilitzar l'enorme pluralitat de propostes i decidir. És impossible que un Pla General agrade a tots. Hi ha interessos personals que xoquen contra altres interessos personals, generals, la legalitat, la viabilitat econòmica o jurídica o amb el model de ciutat desitjat. Per exemple, hi ha veïns que volen protegir la franja litoral d'edificacions i uns altres que volen edificis de deu altures en primera línia de platja.
Però hi ha certes acusacions per a justificar el sainet del dimarts que em semblen ciència-ficció. Hipotecar la ciutat és deixar Castelló amb un Pla General anul·lat pels tribunals i no voler acceptar-lo fins a 4 anys més tard, classificar i reclassificar de manera capritxosa enfront de criteris tècnics i jurídics objectius, enganyar als marjalers amb uns "diplomes" que no regularitzen res i aprovar un Pla Especial del qual no s'ha desenvolupat un sol metre quadrat. Enrojola rebre lliçons d'un grup polític que ha governat 24 anys aquesta ciutat i no ha sigut capaç d'aprovar cap pla urbanístic que no haja sigut tombat per la justícia, cap!
Dir que les 17 reunions pels barris no han servit de res és mentir. Si no que pregunten, per exemple, als veïns de la zona aquest de la ciutat on, gràcies a aqueix procés, s'obté una zona dotacional i es recupera l'expansió residencial de Censal. O als del districte nord que han aconseguit protegir els *Carmelos, o als del sud que milloren l'accessibilitat ciclista i per a vianants entre barris perifèrics. Aquestes i altres bondats del planejament quedarien, si fora per la dreta de Castelló, en el mateix lloc que va quedar el dimarts el seu sentit democràtic, la seua memòria i la seua vergonya: on habita l'oblit.
