RETORNANT A LES TRADICIONS I LA CULTURA POPULAR… EN BICICLETA

Més de 100 ciclistes aprofundeixen en la història i arrels més castelloneres en la "Volta en bicicleta per les ermites de Castelló".

"Carrer Amunt, cap al bell mig,

trobareu un lloc on el cel es fa menut

on Déu i els sants són ben a prop

i on el cor perdut

del recte camí que ha de fer

troba ací la clau

i el necessari ajut.

Sou a Sant Nicolau".

D'aquesta manera rebia Fernando Vilar, professor de comunicació de la UJI, pregoner 2015 i gran entès de les tradicions i cultura popular de Castelló, als més de 100 ciclistes en l'ermita de Sant Nicolau. Una marxa ciclista que iniciava el seu camí de bon matí, per a conèixer i admirar les ermites del terme municipal de Castelló. La primera parada era en ple cor del centre de Castelló, en el "Carrer Amunt", actual carrer Alloza. Sant Nicolau és una ermita estretament relacionada amb les arrels morunes de Castelló en ser una de les primeres mesquites de la ciutat. Després de l'expulsió definitiva dels musulmans no conversos en el segle XVI es va consagrar com a església cristiana dedicada a Sant Nicolau.

L'expedició ciclista seguia el seu camí cap a la Basílica del Lledó, la construcció que va ser motivada per la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Lledó per part del llaurador Perot de Granyana. Es tractava d'una petita figura de morfologia femenina feta en alabastre i de només 6 centímetres d"alçada que Perot va trobar sota una llosa al costat de la soca d'un lledoner. Actualment és la principal de les ermites de Castelló, lloc en el qual es venera la imatge de la patrona de la ciutat.

A continuació, i seguint el tradicional camí de la Romeria de les Canyes, els ciclistes es dirigien cap a Sant Roc de Canet, on Toni Porcar, exregidor de l'Ajuntament de Castelló i membre de la Colla El Pixaví, actuals ermitans del santuari. Aquesta ermita, construïda en el segle XVII és lloc de parada obligatòria per a esmorzar en la Romeria de les Canyes, cada tercer diumenge de Quaresma, celebrat dins de les actuals Festes de la Magdalena.

I cap a la Magdalena és cap a on la marxa es va dirigir posteriorment. Miguel Ángel Mulet, exregidor de l'Ajuntament de Castelló i actual ermità de la singular ermita va rebre als més de 100 ciclistes. L'entorn del Castell Vell i de l"ermitori de la Magdalena és d'especial importància per als castellonencs per les seues múltiples funcions: és lloc de culte i esplai, es tracta d'un lloc privilegiat des del qual admirar la ciutat de Castelló en el pla en el qual s"assenta i es tracta d'un dels llocs més emblemàtics per al coneixement del patrimoni cultural castellonenc. Es tracta del lloc al que els habitants de la nova ciutat peregrinen any rere any per a recordar els seus orígens i arrels més profundes, rememorant la baixada dels antics pobladors del Castell Vell a la Plana.

A ritme de bombo i tambor rebien els ermitans de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i la seua secció de percussió Desperta Ferro a la marxa ciclista a la seua arribada a Sant Francesc de la Font. Aquesta ermita ha estat sempre lligada a la mitologia castellonenca, ja que Josep Pascual i Tirat, autor del llibre de Tombatossals va situar a l'ermita com a punt de partida de l'expedició de "Tombatossals i la seua conlloga" en la conquesta de les Illes Columbretes.

Després d'una breu parada en una de les ermites més xicotetes del terme de Castelló, Sant Roc de la Donació, els ciclistes arribaven fins al Parc del Meridià, lloc en el qual s'uneixen el Meridià de Greenwich i el paral•lel 40º. En plena Marjaleria s'assenta l'ermita de més recent construcció de la ciutat de Castelló, la de la Mare de Déu de l"Assumpció, que data de 2006.

Arribats a la partida de Sensal, els ciclistes feien dues parades en les ermites de Sant Isidre i Sant Pere de Sensal i de Sant Josep de Sensal, ambdues construccions datades en la segona meitat del segle XVII.

Per a finalitzar la primera etapa de la "Volta en bicicleta per les ermites de Castelló", la marxa va arribar fins a Sant Jaume de Fadrell, una ermita del segle XIV que va ser transformada durant els segles XVII i XVIII. L"ermitori conserva una interessant sala gòtica i un retaule medieval. A més, alberga en la seua interior part del Museu Etnològic Municipal. La Comanda de Fadrell és l'entitat que s'encarrega de la seua cura i de l'organització de les festes que es fan en el seu honor.

I fins a ací la primera part de la Volta amb bicicleta per les ermites de Castelló, i és que la segona part, que recorria les ermites de Santa Quitèria (Almassora), Mare de Déu del Carme, El Salvador (Els Casotes) i Sant Joanet de Vora Riu, acabant en el Templet del Parc Ribalta, li la deixàrem per als més valents i experimentats en el món del ciclisme.