El terme municipal de Castelló té una superfície dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9500 hectàrees, de les quals 8500 hectàrees són de regadiu i 1000 de secà. Quant al regadiu 3500 hectàrees pertanyen a la Comunitat de Regants del Pantà de Mª Cristina, del que obtenen l'aigua que esporàdicament embassa l'esmentat pantà que es nodrix de les vessaments de la Rambla de la Viuda i del poc cabal que aporta el riu Lucena i que desborda del pantà de l´Alcora. A part, la dita comunitat rep també aigua del riu Millars a través del canal de la cota 100 en el seu marge esquerre i d'alguns pous.

Altres 3000 hectàrees corresponen a la Comunitat de Regants de Castelló, també cridat Sindicat de Regs de Castelló. Es tracta d'una comunitat de reg tradicional, amb més de 800 anys d'història i que es nodrix per als seus cultius, exclusivament del riu Millars a través de l'Assut de Santa Quitèria que deriva l'aigua en la seua entrada a Castelló per la séquia Major.

Els cultius més importants són, en les zones de secà, les garroferes i els ametlers , estant estos cultius pràcticament abandonats en els últims anys a causa de l'escàs rendiment en l'actualitat d'estos cultius.

Quant a les zones de regadiu, el cultiu estrella és, sens dubte, els cítrics, encara que també hi ha algunes parcel·les dedicades a les hortalisses, principalment: carxofes i tomaques, a més de melons, escaroles, porros, apis, encisams, però en menor quantia.

Actualment el terme municipal de Castelló està en total transformació ja que, a causa de l'atac d'una malaltia dels cítrics denominada "tristesa dels tarongers", els cultius han hagut de patir una total reconversió. Així els agricultors han hagut de substituir els denominats tarongers de peu amarg, que era el tipus d'arbre més comú per altres peus tolerants a la malaltia de la tristesa.

Una altra de les revolucions més importants que ha patit l'agricultura a Castelló ha sigut la transformació en els sistemes de reg tradicionals per modes més moderns. Açò ha suposat la substitució dels canals i séquies per canonades de pressió, la qual cosa ha portat als agricultors a canviar el tipus de reg popular "a manta" (per inundació), per altres sistemes de reg localitzat, com són el reg per goteig, microaspersió, exsudació, etc.

Esta circumstància ha suposat, no sols un canvi en el sistema de reg i la modificació dels costums de treball de la terra, sinó també en un canvi de mentalitat en el cultiu, ja que, paral·lelament s'utilitza la xarxa de reg localitzat per a incorporar els nutrients, com l'abonament, directament a l'aigua i d'allí a la planta. Això ha significat un important estalvi en mà d'obra i, d'altra banda, també una important millora en el medi ambient, pel fet que el consum de l'aigua i abonaments s'ha reduït en un 40%.

Quant als tipus de cítrics que es cultiven en la zona, les varietats més comunament cultivades són del tipus Mandarina, que, en este cas són les que millor s'adapten a les condicions del sòl i al microclima de la zona.

N 'hi ha de varietats molt precoces com Oronules o Marisol, entre altres, fins de producció molt tardana com les Fortuna. Però, sens dubte, la verdadera regina dels cítrics castelloneros és la Clemenules, que és la més comunament cultivada.

Aprofitant el canvi de reg i de varietat, s'està també modificant l'estructura de les línies de cultiu. Així cada vegada més s'incrementa la distància entre línies de plantació i entre arbres, la qual cosa està permetent la mecanització del cultiu, amb la seua consegüent projecció feia un futur on l'agricultura no siga un treball manual, sinó que puga realitzar-se sense la duresa que li ha caracteritzat des de sempre.

La comercialització de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i a exportació a països europeus i nord-americans ...

Taronger