El terme municipal de Castelló té una superfície dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9500 hectàrees, de les quals 8500 hectàrees són de regadiu i 1000 de secà. Quant al regadiu 3500 hectàrees pertanyen a la Comunitat de Regants del Pantà de Mª Cristina, del que obtenen l'aigua que esporàdicament embassa l'esmentat pantà que es nodrix de les vessaments de la Rambla de la Viuda i del poc cabal que aporta el riu Lucena i que desborda del pantà de l´Alcora. A part, la dita comunitat rep també aigua del riu Millars a través del canal de la cota 100 en el seu marge esquerre i d'alguns pous.

Altres 3000 hectàrees corresponen a la Comunitat de Regants de Castelló, també cridat Sindicat de Regs de Castelló. Es tracta d'una comunitat de reg tradicional, amb més de 800 anys d'història i que es nodrix per als seus cultius, exclusivament del riu Millars a través de l'Assut de Santa Quitèria que deriva l'aigua en la seua entrada a Castelló per la séquia Major.

Els cultius més importants són, en les zones de secà, les garroferes i els ametlers , estant estos cultius pràcticament abandonats en els últims anys a causa de l'escàs rendiment en l'actualitat d'estos cultius.

Quant a les zones de regadiu, el cultiu estrella és, sens dubte, els cítrics, encara que també hi ha algunes parcel·les dedicades a les hortalisses, principalment: carxofes i tomaques, a més de melons, escaroles, porros, apis, encisams, però en menor quantia.

Actualment el terme municipal de Castelló està en total transformació ja que, a causa de l'atac d'una malaltia dels cítrics denominada "tristesa dels tarongers", els cultius han hagut de patir una total reconversió. Així els agricultors han hagut de substituir els denominats tarongers de peu amarg, que era el tipus d'arbre més comú per altres peus tolerants a la malaltia de la tristesa.

Una altra de les revolucions més importants que ha patit l'agricultura a Castelló ha sigut la transformació en els sistemes de reg tradicionals per modes més moderns. Açò ha suposat la substitució dels canals i séquies per canonades de pressió, la qual cosa ha portat als agricultors a canviar el tipus de reg popular "a manta" (per inundació), per altres sistemes de reg localitzat, com són el reg per goteig, microaspersió, exsudació, etc.

Esta circumstància ha suposat, no sols un canvi en el sistema de reg i la modificació dels costums de treball de la terra, sinó també en un canvi de mentalitat en el cultiu, ja que, paral·lelament s'utilitza la xarxa de reg localitzat per a incorporar els nutrients, com l'abonament, directament a l'aigua i d'allí a la planta. Això ha significat un important estalvi en mà d'obra i, d'altra banda, també una important millora en el medi ambient, pel fet que el consum de l'aigua i abonaments s'ha reduït en un 40%.

Quant als tipus de cítrics que es cultiven en la zona, les varietats més comunament cultivades són del tipus Mandarina, que, en este cas són les que millor s'adapten a les condicions del sòl i al microclima de la zona.

N 'hi ha de varietats molt precoces com Oronules o Marisol, entre altres, fins de producció molt tardana com les Fortuna. Però, sens dubte, la verdadera regina dels cítrics castelloneros és la Clemenules, que és la més comunament cultivada.

Aprofitant el canvi de reg i de varietat, s'està també modificant l'estructura de les línies de cultiu. Així cada vegada més s'incrementa la distància entre línies de plantació i entre arbres, la qual cosa està permetent la mecanització del cultiu, amb la seua consegüent projecció feia un futur on l'agricultura no siga un treball manual, sinó que puga realitzar-se sense la duresa que li ha caracteritzat des de sempre.

La comercialització de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i a exportació a països europeus i nord-americans ...

Taronger

La Regidoria de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló ha dissenyat al costat del Consell Municipal Agrari i de Sostenibilitat un Pla de Reactivació Agrària per a impulsar la recuperació del sector primari com a articulació d'un projecte de ciutat transformador, que reforça la conservació i posada en valor del cinturó verd periurbà de la ciutat i trenca amb la destrucció del territori, ofereix una alternativa econòmica amb producció i comerç de proximitat, i millores en el benestar general (en qualitat de l'aire com a embornal de C02 i en alimentació).

El sector agrari està passant per les dificultats de falta de relleu generacional, pressió urbanística, falta de rendibilitat, etc. i, en conseqüència, l'abandonament dels cultius. En la franja periurbana de la ciutat de Castelló la incidència d'aquest abandonament és especialment alta.

El Pla de Reactivació contempla sis grans polítiques d'intervenció en la cadena de producció, distribució i comercialització del sector agroalimentari, que espenten la seua transformació cap a formes de producció agroecològiques i canals curts de comercialització. El contingut s'ha dut a terme en el si de la Comissió de Reactivació Agrària del Consell Municipal Agrari i de Sostenibilitat. Prèviament, la Regidoria va desenvolupar estudis previs; un informe que mostra la situació del parcel·lari rústic, i un diagnòstic amb les necessitats del sector.

El sector afronta a més un context que es presenta com una oportunitat per a la seua reactivació. D'una banda, hi ha un canvi de paradigma, en el qual l'agricultura i la ramaderia són una prioritat dels fons de recuperació *postcovid de la Unió Europea. I en segon lloc, el nou Pla General protegeix 2.000 hectàrees de sòl rústic en el cinturó verd.

Els sis grans objectius són:

1. Facilitar l’accés a l’ús i la propietat del sòl agrícola a través del banc de terres
2. Fomentar la comercialització en canal curt i mercats de venda directa que facilite un preu just per als productors
3. Generar una marca de producte local que facilite als consumidors la identificació dels productes del terme de Castelló
4. Ofertar formació agrària que permeta la incorporació de nous productors al sector i la modernització dels existents
5. Posar en valor la importància ecosistèmica de l’agricultura respectuosa amb el medi ambient
6. Dignificar la figura de les persones llauradores com a figura clau en la sobirania alimentària de la ciutat

Pots consultar un document resum del Pla de Reactivació

La Regidoria de Transició Ecològica s'ha adherit a la campanya Alimentació és Salut, una iniciativa de la Xarxa de Ciutats per la Agroecologia promoguda durant la pandèmia per conscienciar en hàbits saludables i avançar en sistemes agroalimentaris més saludables.

Castelló s'ha sumat aquest any a la Xarxa de Ciutats per la Agroecologia per compartir experiències que impulsen models agroalimentaris sostenibles i respectuosos amb el medi natural. Dins d'aquesta plataforma es desenvolupa Alimentació és Salut.

Menjar bé garanteix salut, genera consum de proximitat i ocupació en el nostre sector primari i cuida del territori. La campanya recomana un major consum de fruites i verdures de temporada, prioritzar la ramaderia extensiva ecològica, fomentar la compra a granel i evitar el balafiament d'aliments.

L'alimentació saludable és un dret segons l'Organització Mundial de la Salut i que actualment s'afronta un context en què està canviant el paradigma de l'agricultura davant els reptes per l'increment de població, el canvi climàtic i l'afecció en la salut dels productes fitosanitaris.

Segons estudis de la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia, un de cada quatre casos de càncer estan vinculats amb una mala alimentació; mentre l'obesitat ha crescut a Espanya de 1987 a 2010 d'un 7% al 22% i un 85 % de xiquetes i xiquets no mengen fruita i verdura a diari.

L'agroalimentació sostenible i la conservació del territori són eixos estratègics dels fons de reconstrucció, de la nova Política Agrària Comú de la Unió Europea i dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l'Organització Mundial de l'ONU.