Efemèrides astronòmiques

CANVIS D'HORA OFICIAL

 

Horari d'estiu

- 2025: matinada del 29 al 30 de març de les 02.00 hores seran les 03.00 hores.

Horari d'hivern

- 2025: matinada del 25 al 26 d'octubre. A les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00 hores

 

Regulat pel Reial decret 236/2002, d'1 de març, del BOE 53, de 2 de març de 2002 i per l'ORDE PRE/2211/2006, de 4 de juliol, del BOE 164, d'11 de juliol de 2006. Espanya està dins de 2 fusos horaris: UTC+0 a les illes Canàries i UTC+1 en la península i resta de territoris extrapeninsulars (anomenada CET "Central European Time", CEST a l'estiu)

 

ESTACIONS

 

La primavera comença amb l'equinocci de primavera, l'estiu amb el solstici d'estiu, la tardor amb l'equinocci de tardor i l'hivern amb el solstici d'hivern. És a dir la primavera comença quan el sol està en l'encreuament entre l'eclíptica i l'equador celeste i es dirigeix a l'hemisferi nord; l'estiu quan el sol arriba a la seua posició més al nord; la tardor quan torna a creuar l'equador però aquesta vegada passant a l'hemisferi sud i, finalment, l'hivern quan arriba a la seua posició més al sud.

 

Inici de les estacions en 2025

​​​​​​​

-Primavera: 20 de març a les 09.01 TU, duració: 92 dies, 17 hores i 41 minuts
-Estiu: 21 de juny a les 02.42 TU, duració: 93 dies, 15 hores i 37 minuts
-Tardor: 22 de setembre a les 18.19 TU, duració: 89 dies, 20 hores i 43 minuts
-Hivern: 21 de desembre a les 15.02 TU, duració: 88 dies, 23 hores i 43 minuts

 

Periheli i afeli


L'instant de major acostament entre el Sol i la Terra es denomina periheli i es dona entre els dies 1 i 5 de gener. El major acostament al Sol en aquest segle es va donar el 5 de gener de 2020. L'instant
de major allunyament es denomina afeli i es dona entre els dies 2 i 7 de juliol. El major allunyament del Sol en aquest segle es va donar el 4 de juliol de 2019.


Òrbita de la Terra 2025:

​​​​​​​
- Periheli (disten. mínima) 4 de gener a les 13:22h TU 0,983328 ua
- Afeli (disten. màxima) 3 de juliol a les 20:11h TU 1,0166463 ua
ua = unitat astronòmica = 149 597 870 km​​​​​​​

 

ECLIPSIS DE SOL I LLUNA

​​​​​​

En 2025 ocorreran dos eclipsis de Sol i dos de Lluna. El primer de l'any serà un eclipsi total de Lluna que ocorrerà el 14 de març observable des d'Europa. Per part seua, el 29 de març es produirà un eclipsi parcial de Sol visible en el nord-oest d'Àfrica, Europa, el nord de Rússia i Groenlàndia.

Al setembre, el dia 7, hi haurà un eclipsi total de Lluna que es podrà veure des d'Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. El 21 d'eixe mateix mes es produirà un eclipsi parcial de Sol que afectarà el Pacífic sud, Nova Zelanda i l'Antàrtida.

Per a conéixer més exactament els eclipsis solars i lunars en 2025, podeu consultar llocs web especialitzats com la NASA (https://eclipse.gsfc.nasa.gov) o la Unió Astronòmica Internacional (IAU).

PLANETES

Dels planetes els visibles a simple vista són Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, els sol observables amb telescopis són Urà i Neptú.

Mercuri és un planeta complicat de veure per la seua proximitat al Sol en el cel, en 2025 els moments més favorables són la primera meitat de març al capvespre i la primera meitat de desembre abans de l'alba.

Venus destaca en el cel per la seua gran lluminositat, per això se'n diu estel de l'alba si es veu per la matinada o estel vespertí a les vesprades. En 2025 es veurà molt alt en el firmament al gener i febrer, a la primavera, estiu i tardor el veurem com a estel vespertí estant molt alt a l'estiu.

Mart, el planeta roig, tindrà una visibilitat excel·lent a l'hivern, empitjorant a la primavera i estiu, a la tardor estarà immers en la resplendor del vesprejar i no podrà observar-se bé.

Júpiter, el planeta més gran del sistema solar, s'observarà amb una alta lluentor en el primer trimestre de l'any i en l'últim, transitant per la constel·lació de Bessons.

Saturn, el planeta dels anells, mostrarà la seua millor visibilitat a l'estiu i tardor transitant entre la constel·lació d'Aquari i Peixos. Enguany veurem el planeta més apagat per veure's l'anells de cant a la tardor.


COMETES

No hi ha grans cometes per a 2025 però sempre pot ocórrer alguna sorpresa d'aparició de cometes més llunyans i desconeguts.

 

Previsió de visibilitat de Seiichi Yoshida

 

Dades del Real Instituto y Observatorio de la Armada en San Fernando i de l'Observatori Astronòmic Nacional.

 

ESTRELES FUGACES

​​​​​​​

En 2025 tenim diverses pluges periòdiques d'estreles fugaces, algunes molt importants.

L'any comença amb la pluja dels Quadràntids (radiant en la constel·lació de Bover) el seu màxim serà la nit del 2 al 3 de gener i l'activitat anirà baixant fins al 12 de gener. S'esperen entorn dels 80 meteors/hora en el dia del màxim.
Els eta-Aquàrids, que amb el radiant en l'equador, es poden veure tant del nord com del sud. El màxim serà la nit del 5 al 6 de maig amb uns cinquanta meteors a l'hora.
Amb els famosos i meravellosos Perseids ​​​​​​​d'agost s'esperen uns 110 meteors/hora en la nit de l'11 al 12 d'agost. És una pluja espectacular. Es tracta de partícules que ha deixat pel camí el cometa 109P/Swift-Tuttle.
Al desembre tenim els espectaculars Gemínids, el màxim es produirà la nit del 13 al 14 de desembre i s'esperen entorn dels 150 meteors/hora en condicions ideals. També facilitarà la seua observació el fet que el radiant està visible quasi tota la nit.

 

Pàgines web

- Servidor d'efemèrides de l'Observatori Astronòmic Nacional: http://www.oan.es/servidorefem/
- Servei de Dades de USNO: http://aa.usno.navy.mil/data/index.php​​​​​​​.
- Lloc web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en Inglés)
https://eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html
- Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astropixels.com, enllaçades a les visibles en el nostre estat. http://astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2021gmt.html
- Internacional Meteor Organization (IMO). Pluges d'estreles fugaces de tot l'any (en anglés) https://www.imo.net/resources/calendar/

 

​​​​​​​