El mes de maig es presenta com una gran oportunitat per a observar el cel, les constel·lacions estiuenques comencen a aparéixer i arriben grans pluges d'estreles fugaces, és per tant un bon moment per a mirar a les estreles.

Mapa del cel d'abril

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N), però val per a qualsevol altra ubicació del nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de maig a mitjanit, a mitjan mes i a finals de mes. En la carta NO estan representats ni la Lluna ni els planetes perquè la seua posició varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre del qual es tracte.

​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna, suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, que crea un PDF que es pot imprimir, però serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (en la part inferior de la carta mostrada).

El cel de maig

​​​​​​Molt alta en el cel podem observar a la constel·lació de Bouer, amb una estrela espectacular per la seua lluentor i color, l'estrela Arturo. Aquesta situada a una distància de 36 anys llum de nosaltres i el seu diàmetre és enorme, unes 27 vegades la grandària del Sol. Destaca el seu cridaner color roig-ataronjat, molt més cridaner i impressionant sí que s'observa amb ajuda de telescopis. També se'n diu «el guardià de l'Ossa» perquè segons una antiga llegenda grega està protegint l'Ossa Major i a l'Ossa Menor. El nostre Sol es convertirà al seu torn en una estrela com Arturo en uns 5000 milions d'anys.

A poc a poc comencen a observar-se les constel·lacions que seran les reines de l'estiu, ascendint per l'est les constel·lacions del Cigne, Lyra i l'Àguila. Les constel·lacions primaverals més importants les tenim totes en una franja del sud a oest. L'estrela més important de Leo, Régulus, estarà cada vegada més cap a l'oest. Al costat de Leo tenim la feble constel·lació de Càncer, i un objecte preciós, el cúmul del Pesebre (M44). Més a l'est tenim a Virgo, una constel·lació bastant feble però amb una estrela important, Spica (l'espiga).

Mirant cap al sud tenim una altra constel·lació de primavera la Hydra (o serp d'aigua), que per cert és la constel·lació més gran dels dos hemisferis però no és fàcil d'identificar perquè té estreles d'escassa lluentor. Encara així és la constel·lació major que podem veure en tots dos hemisferis celestes. Tenen una longitud superior als 100°, a mode de comparació l'Ossa Major té tan sols 20°, amb el que ens podem imaginar les dimensions d'aquesta increïble constel·lació.Sobre ella tenim les febles constel·lacions de Corb i Cràter (la copa). L'única característica que fa recognoscible a la Hydra és el seu cap, que està formada per un grup de sis estreles. L'estrela més brillant de la constel·lació és Alphaurd (la solitària) que marca el cor de la serp, es tracta d'una estrela gegant groga de magnitud 2.0 i a una distància de nosaltres de 130 anys llum.​​​​​​​

Observació de planetes a simple vista

​​​​El planeta Mercuri serà visible a l'alba mirant cap a l'est durant les últimes setmanes del mes. Venus no serà visible aquest mes ja que es troba submergit en la resplendor solar dificultant molt la seua observació. Mart serà observable a l'alba, a baixa altura sobre l'horitzó aquest-sud-oest, conforme avancem el mes serà més favorable la seua observació.

Júpiter es continuarà observant les primeres hores de la nit mirant cap a l'oest transitant per la constel·lació de Taure sent la seua millor observació en els primers dies de mes. El segon planeta més gran del sistema solar, Saturn, s'observarà amb dificultat molt baix en l'horitzó durant la matinada i l'alba transitant per la constel·lació d'Aquari.

Fases de la Lluna

​​​​​​​Per a veure grans detalls de la Lluna és recomanable observar-la en les fases de quart minvant o creixent, ja que observant en la zona del terminador (línia de sol i ombra) s'aprecien molt bé detalls de muntanyes i cràters lunars.

· 1 de maig: quart minvant
· 8 de maig: lluna nova
· 15 de maig: quart creixent
· 23 de maig: lluna plena. 30 de maig: quart minvant

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu quan està molt avançada la nit).

Pluges de meteors

​​​​​El mes de maig tenim una gran pluja de meteors, les Eta Acuárides (punt radiant en la constel·lació d'Aquari), és una interessant pluja associada amb el famós Cometa Halley. Es tracta d'una pluja visible solament durant unes poques hores abans de l'alba en latituds pròximes a (40° N) i, principalment observable des de llocs situats en el tròpic i en l'hemisferi sud, la pluja comença el 19 d'abril i acaba el 28 de maig. L'activitat màxima ocorre en els primers dies del mes maig. Són estreles fugaces ràpides i solen ser molt brillants i amb deixants. Enguany el màxim ocorrerà la nit del 5 al 6 de maig, i el número màxim per hora pot estar entorn als 40-85 meteors (sempre que estiguem en condicions ideals, és a dir radiant en el zenit i gens de contaminació lumínica). No fa falta telescopi per a observar estreles fugaces, tan sols buscar un lloc allunyat de la contaminació lumínica i gaudir de l'espectacle.​​​​​​​

Cometes visibles
​​​​​​​
​​​​​​​Aquest mes tenim un cometa que només es podrà observar amb xicotets telescopis o prismàtics,
es tracta del cometa 12P/Pons-Brooks, aquest serà observable els primers dies de maig a l'inici de la nit i quasi a l'inici del començar el dia molt baix en l'horitzó transitant per la constel·lacions de Taure. El cometa 12P/Pons-Brooks és un cometa periòdic de tipus Halley (Té un període orbital d'aproximadament 71,3 anys), va ser descobert per primera vegada per Jean-Louis Pons el 12 de juliol de 1812.​​​​​​​

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'onze anys ocórrega durant el 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat a l'hora d'observar aquest astre, desaconsellem intentar-ho sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a l'observació solar totalment segura amb què el públic pot veure les taques, les protuberàncies i la granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats

NASA en castellà: www.lanasa.net

Agència Espacial Europea: www.esa.int/space_in_member_states/spain

Efemèrides astronòmiques OAN: https://astronomia.ign.es/

Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Espenak (NASA) en astropixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

International Meteor Organization (IMO). Pluges d'estels fugaços (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

Observatori astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

Blog de l'astrònom aficionat valencià José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html