Exposicions temporals
NOVA ESTELLA
Sala: sala 4, pis 0
Període: des de novembre de 2024
Actualment es compleix el 450é aniversari de l'aparició de la supernova SN1572. Es considera l’esdeveniment astronòmic més important de la història. El seu estudi va iniciar la transició de l’astronomia clàssica a la moderna.
En aquell moment la supernova va suposar la crisi final del model aristotèlic previ que ja arrossegava problemes per altres evidències en contra seu. En aquell moment els astrònoms Jerónimo Muñoz i Tycho Brahe estudiaren la supernova. L'estudi de Jerónimo Muñoz, Libro del nueuo cometa, y del lugar donde se hazen, y como se vera por las parallaxes quan lexos estan de tierra y del prognostico deste, podeu trobar-lo en internet i en el seu pròleg està la primera refutació del model aristotèlic a la península Ibérica.
A l'exposició tenim representats dos aspectes anteriors, és a dir, l'astronomia abans de la supernova i l'estudi que es va fer en aquella època. També s'inclouen els coneixements actuals de les supernoves.
SOLARIGRAFI'CS: Mapa solar de Castelló
Sala: sala 1, pis -1
Període: des del 23 de desembre de 2022
La solarigrafia és un compendi de tècniques que combina fotografia i astronomia per a generar imatges amb la línia de la trajectòria del Sol pel cel. El resultat de la solarigrafia és una imatge amb múltiples traços solars, a causa de la combinació de la variació de la trajectòria del Sol al llarg del temps i un gran període d’exposició.
SOLARIGRÀFICS és un projecte propi del Planetari de Castelló que mostra el pas del Sol, il·luminant edificis i altres elements representatius de la ciutat que, en el seu conjunt, formen un mapa solar de Castelló de la Plana.
En aquest document podeu conéixer el procés de creació de solarigrafies per a l'exposició i conéixer-les abans de veure-les en directe en la nostra exposició.
Exposicions permanents
INTEGR'ARTE
Localització: entrada, pis 0
Període: des de l'1 de febrer de 2020
Comissari de l'exposició: Maset de Frater
En aquesta exposició podreu veure una mostra de les peces realitzades pel Taller de Ceràmica del Maset de Frater que representen la fauna i flora del Parc Natural de les Illes Columbretes, que ha col·laborat en el desenvolupament d'aquesta exposició. Eriçons de mar, llagostes, meros i coralls estaran acompanyats pel far de les illes Columbretes.
ILLES COLUMBRETES
Localització: sala 2, pis -1
Prop de les costes de Castelló, a 28 milles del cap d'Orpesa, emergeixen les antigues illes de les Serps, ara Columbretes, un xicotet arxipèlag d'origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears.
Aquest arxipèlag, pel seu aïllament i un estat de conservació excel·lent, conté diverses espècies animals i vegetals escasses en la resta del Mediterrani, com la gavina corsa, el falcó d'Elionor o l'escassíssima reseda hookeri, i un nombre considerable d'espècies úniques en el món, com la sargantana de Columbretes o l'alfals arbori.
Entre els visitants que les van freqüentar destaquen grecs i romans, i els farers són els seus únics habitants des de mitjan segle XIX fins a l'any 1975. Per tot això van ser protegides en 1988.
El Centre d'Informació de la Reserva Natutal de les Columbretes es troba dins del Planetari. Consta d'una exposició i de l'oficina d'informació i gestió de la reserva natural.
En l'exposició hi ha un recorregut per la història, els usos i la naturalesa de les illes.
ELEMENTS INTERIORS
Pèndol de Foucault
Localització: entrada, pis 0
Un pèndol de Foucault és un pèndol esfèric que pot oscil·lar lliurement en qualsevol pla vertical i és capaç d'oscil·lar durant molt de temps (hores). S'utilitza per a demostrar la rotació de la Terra. S'anomena així en honor del seu inventor, Léon Foucault.
Atés que estem sobre la Terra, que gira sobre un eix que passa pels pols, apareixen uns canvis en el moviment que fa que es vaja desviant en cada oscil·lació, a la dreta en l'hemisferi nord i a l'esquerra en l'hemisferi sud. Aquesta desviació està lligada a la latitud, de manera que si estiguera en el pol Nord tardaria 24 hores a donar la volta, mentre que, en anar disminuint de latitud, el temps necessari per a la volta completa s'aniria allargant fins que arribats a l'equador no es desplaçaria.
El nostre pèndol tarda 37 hores i 20 minuts a donar la volta completa i consta una bola d'uns 100 quilograms sostinguda amb un cable d'acer de 8 metres i d'un sistema per a evitar que es detinga pel fregament que, al contrari del que és habitual, està situat en la part inferior. El seu funcionament és magnètic i l'objectiu és espentar l'oscil·lació sense canviar-li la direcció de moviment.
L'oscil·lació d'un pèndol simple, en el qual el cable és menyspreable enfront de la massa i amb angles d'oscil·lació xicotets, només depén de la longitud del cable. No depén ni de la massa ni de l'amplitud del moviment. En el nostre cas cada oscil·lació tarda 5,67 segons.
Espills corbs
Localització: entrada, pis 0
Es tracta de diversos espills còncaus i convexos les curvatures dels quals provoquen imatges sorprenents. Els espills còncaus són aquells la zona reflectora dels quals inclou una curvatura cap a dins, amb la qual cosa aconsegueix ampliar les imatges de manera virtual. Aquest tipus d'espills sol utilitzar-se en telescopis per la seua capacitat d'ampliació. En el cas dels espills convexos, la curvatura reflecteix la llum cap a fora. Amb aquest espill s'aconsegueix una imatge virtual i dreta de menor grandària que l'original. Serveixen per a millorar la visibilitat en llocs com corredors d'hospitals o encreuaments de carrers estrets.
Disposem de quatre espills molt grans per a descobrir la física dels espills.
Escultura Big Bang
Localització: entrada, pis 0
L'artista Francisco Javier Cosin Lázaro representa la gran explosió que dona lloc a l'Univers. Realitzada en fusta natural, ferro i plàstic.
ELEMENTS EXTERIORS
Parabòliques sonores
Localització: jardins exteriors
Dos antenes parabòliques enfrontades mostren com es pot experimentar amb la transmissió del so.
Si parlem en el focus d'una de les antenes, eixa antena enviarà les ones cap a l'altra, que acaba concentrant-les en el seu focus. En eixe segon focus és on posarem l'orella per a escoltar la conversa.
Si ens col·loquem en un lloc intermedi podrem escoltar també la conversa, però una mica atenuada perquè no comptem amb la concentració del so que té lloc en l'antena receptora.
Rellotge de sol
Localització: jardins exteriors
Rellotge de sol i esfera armil·lar (Manuel Guía Arnal). Decorat amb els 12 signes del zodíac.
L'eix central es troba paral·lel a l'eix de la Terra i la seua ombra marca sobre l'equador l'hora solar. No té cap tipus de correció de l'equació del temps.
Rosa dels vents
Localització: jardins exteriors
La rosa dels vents indica la posició dels punts cardinals i els col·laterals, i els noms dels vents del Mediterrani.
Femella de la mar
Localització: jardins exteriors
Aquesta escultura va ser realitzada en ferro per l'artista Juan Ripollés en 1990 i se situa en el passeig marítim del Grau de Castelló, al costat de la platja i enfront del Planetari.
Per la vinculació de l'obra a la mar, va triar ferro procedent de vaixells pesquers o mercants ja desballestats, amb el qual va crear un esquelet d'una anatomia suau com el plàcid onatge, però també agressiva i contundent, com delata la silueta dentada que recorre tot el cos. Té un doble pla frontal, dos rostres amb els quals l'artista representa la dualitat de l'existència emocional de l'ésser, condemnat a conviure entre el sofriment i el goig. La Femella de la mar simbolitza la contradicció entre l'amable i el violent de l'oceà, capaç de captivar l'home, però també de causar-li dolor.